divendres, 23 de gener de 2015

UNA DE DOLÇAINERS I BOTIFLERS

 
 
Reproduïm aquesta anècdota de la pàgina del dolçainer, cantautor i compositor Dani Miquel. Ens ha agradat molt.

"Fa temps vaig anar a fer una processó a Mislata i em vaig posar com sempre: jo i el tabaleter davant la creu. En eixir la imatge ens posarem a tocar la Muixeranga, i encara no portàvem tres compassos l’home que ens llogà vingué i ens va dir: “no quiero nada Catalán”, jo em vaig quedar ...flipat i mentre em venia el dubte de quedar-me o anar-me’n a casa em vingué una melodia al cap, i em vaig posar a tocar-la. Quan vaig acabar, em vaig girar i em guinyà un ull content. I vaig pensar aquesta és la que tocaré en tota l’actuació (en aquella època que parle, els dolçainers per fer una processó, amb una o dos melodies ja anàvem aviats).
En acabar la processó, quan entraren la imatge, aquell home vingué i ens va pagar, (abans passava això, només acabar et pagaven), i ens va dir: “muchas gracias, esta pieza que ha ido tocando es muy solemne ”...
Anarem a fer-nos una bona cervesa jo i el tabaleter, estàvem prou excitats. Ens haviem passat tota la processó tocant Els Segadors.

Tot açò vos ho conte per què m’ha vingut al cap la ximpleria de voler llevar el nom de País Valencià, igual la idea ve d’aquell home."

Dani Miquel