divendres, 16 de gener de 2015

SEMPRE EN LA NOSTRA MEMORIA

 
 
 
'En quince de enero de mil setecientos y veintiocho murió de repente y sin poder recibir sacramento alguno Don Juan Baptista Ramos Baset, teniente general que se decía ha servido del Señor Emperador. Estaba sumamente pobre. Le hice entierro... mayor a limosna y se enterró en esta iglesia de Santa Eulalia.'

Així certifica el registre parroquial la trista i anònima mort en terra estranya i lluny de la seua pàtria d’un dels més grans herois de la història valenciana. Gràcies a Núria Cadenes, sabem ara el lloc i data exacta de la mort del general. Maltractat pels vencedors borbònics que el feren pràcticament desaparèixer de la història, i oblidat pel seu propi poble com també per la ciutat a la que va dedicar tota la seua experiència militar, l’ardor combatiu i l’amor per la seua pàtria durant aquells darrers dies de llibertat de l’antiga Corona, una ciutat, Barcelona, últim bastió de llibertat del nostre poble, que comparteix patrona amb l’església de Segovia on quedà registrada la seua mort. El seu declivi havia començat amb la caiguda de Barcelona on els borbònics que no van respectar els seus propis tractats el detingueren juntament amb altres caps de la defensa de la ciutat tal com Villarroel, Casanova, i els també valencians Torres Ximeno i Maians. La GEC descriu perfectament la trajectòria i també la tortura que els borbònics reservaren al general valencià: 'fou detingut i conduït amb vaixell a Alacant, on hi havia la cort borbònica, i després, a peu, al castell d’Hondarribia, al País Basc, on restà empresonat fins el 1719, any en què els presos foren traslladats a Segòvia'. L'entrada continua dient: 'Excarcerat arran de la pau de Viena el 1725, no pogué traslladar-se a Viena perquè estava impossibilitat. Cuidat a Segòvia mateix per dos jesuïtes, l’emperador Carles VI el nomenà Feldmarschall-Leutnant (tinent general) de l’exèrcit imperial el juny del 1727.' Avui, pocs valencians que passegen vora mar en el terme del poble natal de Basset, reconeixen aquest home d’Alboraia recordat per un discret monòlit.
Nascut a Alboraia (l’Horta Nord) l’any 1654, de pare artesà i mare amb vincles amb la petita noblesa valenciana, va eixir del país arran la segona germania, incorporant-se a l’exèrcit imperial, participant en campanyes al Milanesat i Hongria i en les guerres contra el turc, on Basset es va distingir en el camp de batalla, propiciant els seus ascensos militars i guanyant la confiança de l’arxiduc Carles d’Àustria, i l’amistat del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, futur lloctinent de Catalunya, amb qui participarà a la conquesta de Gibraltar. En 1705, per ordre del pretendent i amb el grau de mariscal de camp, va participar en l'expedició naval que des de Lisboa es va dur a terme contra Felip de Borbó, desembarcant en Dénia amb un reduït grup de austracistes i el nomenament de Comandant general del Regne de València. En Dénia va proclamar rei a Carlos d'Àustria, va fortificar la població i va iniciar els preparatius de la revolta valenciana contra el Borbó. En els dies següents tota la comarca i moltes poblacions veïnes es van unir a l'alçament de Basset i les seues tropes, a les quals s'havia unit el destacat militar Rafel Nebot i milers de maulets valencians i van entrar a Alzira, Tavernes, Oliva i Gandia, arribant a València el 15 de desembre de 1705 on va ser rebut com a heroi i alliberador. Per aquesta acció, Carlos d'Àustria li va atorgar el nomenament de marquès de Cullera i el senyoriu de l'Albufera a la seua mare. Va ser nomenat governador militar de Xàtiva al març de 1706, on va resistir diversos intents d'ocupació per part de les tropes borbòniques.

Després de la derrota d'Almansa de 1707 i la següent ocupació militar borbònica, Basset abandona territori valencià i es dirigeix amb les tropes austracistes cap al Principat, encara en mans austracistes, quedant a Barcelona al costat de les tropes imperials a les quals pertanyia, tropes que seguint a l'arxiduc d'Àustria van abandonar Barcelona en 1713 i a les quals Basset es va negar a seguir per compartir la sort de l'assetjada ciutat al costat de la resta dels seus compatriotes. Va tenir al seu càrrec l'enginyeria militar i a la direcció de l'artilleria durant la defensa de Barcelona i va formar part dels últims reductes que a partir de l'11 de setembre van lliurar les armes. La resta de la historia ja la coneixem. Recordem-la doncs.

HONOR AL GENERAL MAULET!
VISCA EL NOSTRE POBLE ! VA DE BO!