divendres, 18 de juliol de 2014

ALACANT PER L'INTERIOR DE FELIU VENTURA


LA PLANA AL V 11 DE SETEMBRE

L'onze de setembre els valencians recordem la pèrdua definitiva de les nostres llibertats nacionals amb la caiguda de Barcelona, on el nostre Basset i milers de valencians lluitaren, com ara hem de fer, per la nostra llibertat, els nostres drets i interessos i la reunificació nacional.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4202733/20140709/autobusos-plana-maestrat-participaran-v-l11-setembre.html?fb_action_ids=809864649046602&fb_action_types=og.likes&fb_ref=.U77yMxW9U_k.like&fb_source=other_multiline&action_object_map=%5B808402769200373%5D&action_type_map=%5B%22og.likes%22%5D&action_ref_map=%5B%22.U77yMxW9U_k.like%22%5D

EL PEDRAFORCA






Pedraforca, emblemàtica muntanya del Principat situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, comarca del Berguedà.

"I vegí vostres peus i vostres cingles
i vostres fronts, o serres de la pàtria!;
i al pondre's damunt seu l'astre del dia,
corona d'or irradiant de flama,
engollir-se'l vegí l'alt Pedraforca
fet un Vesubi atapeït de lava;
i entre el floreig d'estrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales,
com aurora divina que em somreia,
vegí en lo cel la Musa catalana"

Jacint Verdaguer, l'arpa inclòs a Pàtria (1888).

Bon dia a tot el Poble!

dimecres, 16 de juliol de 2014

TINGUEM FE, VALENCIANS







"Tinguem fe, valencians, en nosaltres mateixos, en el nostre esperit i en la nostra llengua renascuda.(...).Conservem desperta la capacitat d'entusiasme. El futur amb un esperit materialista de la vida, no té cap sentit. I ja deia Lord Byron que: "Qui no ama la seua pàtria és incapaç d'amar res". Replegueu joves valencians, el llegat cultural dels nostres avantpassats, manteniu-vos fidels a la llengua autòctona, herència rica de glòria pretèrita i de possibilitats."

M.Sanchis Guarner

LES TORRES DE QUART







Bon dia País Valencià!
“Les Torres de Quart tenen aquest nom perquè ací arribava el camí de Quart de Poblet, localitat de l’Horta que es diu així perquè era dependència o possesió del famós monestir; i les Torres de Serrans- obra de Pere Balaguer, 1391- són gairebé una reproducció, més gran i més solemne, del portal exterior de Poblet. I també hi ha un altra coincidència, que és molt més que curiositat: tant l’una com l’altra tenen per darrere grans sales d’arcs apuntats obertes cap a l’interior, cosa que vol dir, segons la història i la tradició, que eren fortificacions que podien servir només contra un enemic exterior, però mai contra la mateixa ciutat. Al contrari que la ciutadella borbònica, fortificada també cap a l’interior.”
Joan F. Mira “València particular”. Ed.Barcanova

dimarts, 15 de juliol de 2014

ESCUT D'ALTEA






Escut d'Altea, a la Marina Baixa.

"En camp d'or, quatre pals de gules; sobre el tot, una àguila bicèfala de sable, coronada d'or i de gules, becada, lampassada i armada de gules"

EL LABORATORI VALENCIÀ

"La Generalitat Valenciana, en mans del PP, no s'ha atrevit a denunciar políticament l'arbitrarietat i les constants deslleialtats del govern espanyol, però això no vol dir que no n'haja hagut de suportar. Ben al contrari. El govern espanyol ofega incessantment les comunitats autònomes i no distingeix entre les dels amics i les dels enemics. No paga allò que toca. No paga ni tan sols allò que té compromès i que ha de pagar obligatòriament per llei. I aprofita la més mínima oportunitat per a xuclar més i més."

http://www.vilaweb.cat/editorial/4201437/laboratori-valencia.html

PENÍSCOLA






Peníscola, comarca del Baix Maestrat.

Bon dia, País Valencià!

dilluns, 14 de juliol de 2014

SÍ A LA NOSTRA LLENGUA






Des d’ací volem conscienciar i ajudar a la gent per a que entre tots li tornem al valencià la categoria que li correspon.

La majoria dels valencianoparlants practica la submissió lingüística, es a dir, canviar al castellà quan l’interlocutor parla aquesta llengua. Des del punt de vista de la psicologia, aquesta es una conducta que s’aprèn, es el que hem vist fer als nostres pares, a la televisió i al carrer en general. La clau per deixar de ser submisos i continuar respectant als demés es l’assertivitat lingüística. Bàsicament respondrem a dos preguntes ben diferenciades.

La primera: Quan abandonem el valencià?

Hi han quatre situacions on es clar que podem continuar parlant valencià sense cap problema:

• A ull: Moltes voltes ens dirigim en castellà a algú que baix el nostre criteri no te “pinta“ de parlar valencià. Hem de desmuntar aquest prejudici i no discriminar a ningú pel seu aspecte.
• Senyals de no comprensió: Moltes voltes una persona fa un gest com que no entén, això no vol dir que no parle valencià, si no, que tal volta no ha escoltat bé. Per exemple, el cambrer d’un restaurant envoltat de soroll.
• L’interlocutor parla valencià amb dificultat: Això no vol dir que no l’entén, es més, tal volta esta interessat en practicar-lo. No serem nosaltres els que li llevem l’oportunitat.
• L’interlocutor diu que no parla valencià: Diu que no parla, no que no l’entén. Podem preguntar explícitament si l’entén.
• Ens fan explícit que no entenen el valencià: Quan ens fan explícit que no entenen el valencià, no vol dir que siguen castellanoparlants, i sempre podem utilitzar recursos de comunicació per a fer-nos entendre abans de passar-nos al castellà. Per exemple, un alemany que ens pregunta alguna cosa en el seu idioma, si no sap castellà no te cap sentit que ens passem a aquesta llengua.
• Per altra banda, quan ens demanen explícitament el canvi de llengua al castellà, hem de preguntar-nos a nosaltres mateixa que es el que volem en eixe moment. Per exemple quan volem fomentar l’ús a les institucions, canviar no es la solució.

Per desgràcia, moltes voltes la nostra conducta no submisa es recriminada i atacada, fins i tot per persones alienes a la conversa, per això la segona pregunta a contestar és, com actue front a un atac? Aquesta pregunta serà contestada a la pròxima publicació d’ací 15 dies. Com sempre, estem oberts a comentaris, experiències, etc...

Part d’aquesta informació esta treta del taller d’assertivitat lingüística de Gemma Sanginés Sáiz a la II Trobada del Voluntariat Lingüístic, a la pròxima publicació quan responem a la segona pregunta, també s’adjuntarà la presentació de Gemma Sanginés.

Recuperem la dignitat!!!

LA ROSA DE PAPER







"Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper."

Vicent Andrés Estellés.

ALTEA







Altea, comarca de la Marina Baixa.



con Anna Patata y Nevada García Orts.

diumenge, 13 de juliol de 2014

EL FANTASMA DE FABRA






Fabra exhibeix de nou el fantasma de l'anticatalanisme per a amagar les seues misèries i el dèficit de financiació dels valencians.
Ja n'hi ha prou. A veure si ens enterem: el perill no ve del nord, el perill ve de ponent!
http://www.naciodigital.cat/noticia/70996/govern/valencia/acusa/oposicio/sintonitzar/amb/independentisme