dijous, 19 de juny de 2014

19 DE JUNY: XÀTIVA NO OBLIDA



 El 16 de juny de 1707 Felip de Borbó ordenà a les tropes castellanes que havien ocupat la ciutat de Xàtiva que fóra cremada, enderrocada i sotmesa a la rapinya. Els seus edificis i cases principals van ser enderrocats, els seus arxius cremats, els camps que la envoltaven sembrats amb sal, els miquelets i maulets que l'havien defensada van ser vilment massacrats i la seua població assassinada o deportada. Es va ordenar la deportació a Castella de vells, dones i xiquets i la majoria d'ells van morir durant la deportació, la ciutat va passar de 12.000 habitants a 400 i li van canviar el nom pel molt significatiu de "Nueva Colonia de San Felipe".

La cosa no acabà ací, però, ja que el nom de Xàtiva fou substituït a tots els mapes i documents oficials pel de San Felipe. Fins i tot, fou eliminat dels mapes la denominació Illa de Xàtiva que, fins aleshores s'havia aplicat a l'illa gran de Terra del Foc.

En record d'aquesta infàmia comesa pels castellans a les ordres de Felip de Borbó, els seu quadre penja cap davall en el museu de la ciutat i en gran part de l'imaginari col·lectiu valencià. La tradició diu que el quadre no tornarà a la seua posició original fins que un descendent de Felip de Borbó no demane tres vegades perdó. Nosaltres afegiríem "abans d'anar-se'n de la nostra terra per sempre".

16 DE JUNY: ELS VALENCIANS NI ACATEM, NI OBLIDEM, NI PERDONEM

dimarts, 17 de juny de 2014

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE







Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble.
i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure el poemes

i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents
i tu sols estaràs despert
i tu estaràs despert per tots

No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci

Deixaràs de comptar les síl·labes
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició,
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula,
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,

iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser et delaten
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s'és poble.

I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.




ET SONA AQUESTA HISTÒRIA?


FEM UN REPÀS PER LA HISTÒRIA







FEM UN REPÀS PER LA HISTÒRIA I QUE NO ENS MANIPULEN

Al llarg de tot el seu domini lingüístic, el català exhibeix un notable grau de cohesió fins al punt de ser considerat com un dels idiomes europeus més unificats. Aquesta afirmació s'aplica al català d'avui; si retrocedim a l'estat medieval de la llengua ,el seu uniformisme fou tan extraordinari, sobretot en el català escrit, que la majoria dels textos d'aquella època presenten un llenguatge tan poc dialectalizat que igual podrien haver-se redactat al Pirineu com a zones meridionals del territori valencià o en comarques illenques. Esmentem, a tall d'exemple, el Llibre del Consolat de Mar o Curieal e Güelfa, obres anònimes que, durant segles, han estat considerades originàries de Barcelona o del Principat i tanmateix les darreres investigacions tendeixen a situar-les a la ciutat de València.
No solament és aberrant propugnar una "llengua valenciana" sinó que, ni tans sols és pertinent parlar de "dialecte valencià". Potser l'apitxat siga la modalitat subdialectal més notòria dins el País Valencià, però ningú no pretendra tampoc fer-la característica del conjunt del territori, per tal com els seus límits es concentren aproximadament entre Almenara i el Xúquer.

Vicent pitarch, Josep Palomero i Vicent Pasqual
“ Penyagolosa 2”

MONUMENT A LA UNITAT DE LA LLENGUA A L'ALGUER







Monument a la Unitat de la Llengua a L'Alguer, Illa de Sardenya.

dilluns, 16 de juny de 2014

HIMNE A LA NOSTRA PARLA DE ANGEL GUIMERÀ

HIMNE A LA NOSTRA PARLA

Catalunya i València,
Mallorca i Rosselló,
les branques són d'un arbre
que al món no té parió.

Són d'una pàtria sola
des de la creació.
La nostra parla és una
i és un nostre braó.

Tenim un mar que és nostre
que el mar ningú ens el pren,
La terra, quina toia,
avui i eternament!

El sol ens besa l'ànima
i ens fa la sang bullent.
Primer surt per nosaltres,
després se'n va a ponent.

Nobles i grans com fórem
els món ens hi veurà.
Volem records d'enrera,
més endavant marxar.

On són les races lliures
la nostra hi anirà
i al poble que badalli,
el nostre esclafarà.

Germans de Catalunya,
germans del Rosselló,
de València i Mallorca,
som terra de saó.

Un temps amb sang regada,
demà, no ho sabem, no!
Cridem en nostra parla:
Visca nostra nació.

EXPANSIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ


CATALÀ: LA 12ª LLENGUA MÉS PARLADA D'EUROPA







Aquesta es la llengua qu.es parla, no sols en Cathalunya, sino en València, Rosselló, Mallorca, Menoría i en altras parts, ahont los cathalans la portaren ab sas conquistas. Alguns pensan que prové del llemosí; però lo cert és que és filla llegítima de la llatina”.
Hem de recuperar i defensar la nostra mil.lenaria llengua front als enemics de les identitats. Tenim 10 milions de raons.

ELS COSINS ARAGONESOS





Tot i que es tracta d’una identitat diferent, amb origens en l’antic Regne de Nabarra, el País Valencià, com tampoc el Principat, no podem negar la important relació històrica i en part cultural -sobretot al territori valencià- amb la nació aragonesa. Amb el vell i gloriòs regne d’Aragó hem compartit reis i símbols, i hem format part del mateix Estat abans de ser absorbits pels espanyols, que tallaren les nostres relacions, prohibiren els nostres símbols i les nostres llengües.
Moltes famílies aragoneses vingueren a Catalunya i al País Valencià durant segles, adaptant-se a la nostra llengua, cultura i identitat i passant a formar part de la mateixa. Prova d’això són els cognoms Terol, Saragossà, Eixea, Montalvà, Escrig, Camanyes, Allepús...o molts patronímics com Peris, Llopis, Gomis, Sanchis...
Durant segles les dues identitats visqueren sense problemes en el mateix Estat, sense intentar imposar res l’una per sobre de l’altra, amb les seues pròpies peculiaritats, normes jurídiques, interessos i llengua, i les relacions sempre foren molt bones. De fet, en la defensa de Barcelona, junt a catalans i valencians, va lluitar un regiment aragonés pels drets i llibertats nacionals dels integrants en l’antiga Corona.
Tampoc no oblidem les comarques valencianes amb un fort component i influència aragonesa.
Per veïnatge, per relacions històriques, per amistat, i per tot el que compartim, avui dediquem la nostra foto als nostres “cosins” aragonesos. Esperem que puguen recuperar la seua llengua i cultura i, des de la seua identitat, lluiten per un futur propi per al poble aragonés.

Aragón ye nazion!

Bon dia a tot el Poble!

Castell de Lobarre, comarca de L'oia d'Osca, Aragó.

Foto: Juan Bosque Martín.

diumenge, 15 de juny de 2014

LA MARCA ESPAÑA

La "Marca España" avui és sinònim de corrupció i decadència.
La "Marca España" menysprea les cultures i nacions diferents a la castellana (espanyola) imperant i sobretot la nostra.
La "Marca España" ignora la nostra identitat, fragmenta públicament (i en castellà) la nostra llengua i és incompatible amb els valors que representa el nostre poble.
La "Marca España" representa 300 anys d'ocupació, castellanització i expoli forçat al País Valencià.
Ací no volem la "Marca España".

Avui com ahir, lluitem pel que és nostre.

VALENCIANITZA EL TEU NOM

 http://www.avl.gva.es/inici.html


 A partir del 1709 comença un procés de castellanització al nostre territori i un atac progressiu a totes les senyes identitaries propies. Ens imposen el castellà i el valencià desapareix de la llengua escrita. Es pot comprovar facilment com les actes de neiximant, matrimoni i defunció i a la resta de documentació escrita comencen progressivament a apareixer escrites en castellà i fins i tot els noms i cognoms de la documentació són castellanitzats: Vicent passa a ser Vicente, Baptiste passa a Bautista, Juana a Joana...Si volem recuperar la nostra identitat hem de tornar a usar els nostres noms en la nostra llengua. "Segons la legislació vigent, les persones que vullguen adaptar l’ortografia del seu nom o cognom al valencià s’han d’adreçar al Registre Civil en què foren inscrites i sol·licitar-ho a la persona encarregada.
La valencianització del nom és un procediment ràpid i senzill. Només cal presentar la sol·licitud en el Registre Civil on s'està inscrit (si no n'hi ha en la població, la sol·licitud es presenta en el jutjat de pau o en l'ajuntament)."
Recuperem lo que és nostre. Hem de viure plenament en la nostra llengua.
Més informació a la web de l'AVL en l'apartat "valencianitza el teu nom".
o també: Registre Civil on-line (Altres tràmits. Canvi de nom i/o cognoms)

EL BALLESTAR, NEVAT






Més imatgens de la nostra terra blanca per la neu. En aquest cas, El Ballestar (Tinença de Benifassà)

dissabte, 14 de juny de 2014

CASTELLANITZACIÓ DIRIGIDA PER A PRESERVAR EL "SENTIMIENTO ESPAÑOL"






Des de fa 300 anys els poders oligàrquics estatals (de dreta o esquerra) sempre han estat molt preocupats en esclafar-nos com país, en acavar amb la nostra identitat i en impedir la nostra recuperació i reconstrucció nacional com a poble. Caldria analitzar les raons d'aquesta ofensiva per a trobar la força que aquest poble necessita per a despertar.

FRAGA. LA VALL DE CINCA






Fraga, la Vall del Cinca, Franja de Ponent.

De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer!

Bon dia franjolins!
Bon dia a tot el Poble!

divendres, 13 de juny de 2014

ELX ÉS ELX






Ni Elche ni res. Elx és Elx!

LA TINENÇA DE BENIFASSÀ






Per a estimar la nostra terra cal coneixer-la.
Indrets de la nostra terra: La Tinença de Benifassà.

ALQUERIA DEL REI, CAMPANAR







RECUPEREM LO NOSTRE!

Alqueria del Rei, Camí del Pouet de Campanar. Magnífic exemple de casa basilical del segle XIV. Fa anys es va desnonar (expropiada per 30.000 euros) a la familia Bartual, propietària d’aquesta alqueria, reconvertit en solars d’us municipal i cedida a la multinacional Rain Forest per a la futura ampliació del Bioparc. En anys anteriors van ser enderrocades altres alqueries i barraques centenaries d’alt valor cultural, històric i paissagístic que van concloure amb la desaparició d’aquesta important part de l’horta de València. En l’actualitat tant l’ajuntament com la multinacional han incomplert els compromisos adquirits, i tant l’alqueria com el conjunt de cases que l’envolten, resten abandonades i degradades després de patir un incendi, pintades i intrusions. Des d’ací demanem a l’ajuntament la rehabilitació d’aquesta alqueria de gran antiguitat i valor històric i que siga reconvertida en espai d’us social. La nostra terra és patrimoni del nostre poble i no de multinacionals i polítics venuts.

SENYERA DE XÀTIVA










Senyera de Xàtiva

«Nombrola Ciudad el Rey D. Pedro IV de Aragón el año 1347, dándole por Armas tres torres y las quatro Barras Catalanas con una Vandera roxa» (J.A Estrada, 1748); «…en 1347 la hizo Ciudad D. Pedro IV, en cuyo tiempo arreglaron sus Armas y Blasones, ostentando en ellas una Fortaleza murada con tres Torres, y sobre ella un Escudete, en forma de Losange, que tiene en el ángulo superior una Vanderita Roxa, y en el centro de él las Barras Catalanas…»(Antonio Moya, 1756). Testimonis esmentats per Joan Joan Barberà en l'article "Notes sobre la senyera de Xàtiva" 1981.

Bon dia, xativins!
Bon dia, País Valencià!

dijous, 12 de juny de 2014

QUI NO AMA LA SEUA PÀTRIA ÉS INCAPAÇ D'AMAR RES







"Tinguem fe, valencians, en nosaltres mateixos, en el nostre esperit i en la nostra llengua renascuda.(...).Conservem desperta la capacitat d'entusiasme. El futur amb un esperit materialista de la vida, no té cap sentit. I ja deia Lord Byron que: "Qui no ama la seua pàtria és incapaç d'amar res". Replegueu joves valencians, el llegat cultural dels nostres avantpassats, manteniu-vos fidels a la llengua autòctona, herència rica de glòria pretèrita i de possibilitats." M.Sanchis Guarner

LES MURALLES DE MORELLA NEVADES







Bella imatge de les muralles de Morella baix la neu.

EN DOLÇA CONTEMPLACIÓ...




"En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:

-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria."

Jacint Verdaguer

BUNYOL






Bunyol, comarca de la Foia de Bunyol.

dimecres, 11 de juny de 2014

RECUPEREM LA NOSTRA LLENGUA






RECUPEREM LA NOSTRA LLENGUA!

Cada volta son més les denuncies per la vulneració dels drets lingüístics dels valencians, com la de Carles M., a Almenara; Lluís Xavier F., al Campello; Rubén D., al Puig; Laura G., al Festival Arenal Sound; Paco M., a Elx, i molts altres. Açò, però, també és un clar indicatiu de que els valencians utilitzem la nostra llengua a tots els àmbits cada volta més i sense rebaixar-nos.

Per contra, encara som molts als que ens costa mantindre una conversa valencià-castellà amb normalitat, encara que l’altra persona et comprenga perfectament. Per això encetem aquesta secció bimensual, per animar-nos els uns als altres a utilitzar la nostra llengua a tot arreu i donar-li valor al carrer i on calga. Ací podrem contar les nostres anècdotes i conèixer millor els nostres drets lingüístics per a poder usar-los en qualsevol àmbit.

Per a començar proposem el següent:

Hi ha moltes voltes que a simple vista una persona pareix que no parle valencià: no pareix d’ací, estem a una gran ciutat, a un gran magatzem, l’hem escoltada parlar en castellà amb altra persona, etc. Llavors, moltes voltes inconscientment comencem la conversa en castellà. Proposem fer un acte d’autoconsciència i d’estima per la nostra llengua i començar la conversa sempre en valencià. Recordem, que algú no parle valencià no vol dir que no l’entenga!

El dimarts que ve posarem altra publicació relacionada amb la llengua i tot el que vulga podrà comentar la seua experiència amb aquesta activitat.

Entre tots fem PAÍS!

Recuperem la dignitat!!

LO RAT PENAT AMB POMPEU FABRA


"Volem recordar a d'aquell home, que fa cent anys va naixer a un poblet del Principat de Catalunya i que tant de benefici va fer posant al dia una llengua parlada per set milions d'homes que viuen a la ribera de la Mediterrània des de Salses a Guardamar, i de Fraga fins Maó". 

Declaració de la societat valencianista Lo Rat Penat en el centenari del neiximent de Pompeu Fabra (1968)

XÀTIVA NO OBLIDA 1707






...el País Valencià tampoc.

1707-2014

NI OBLIDEM, NI PERDONEM, NI ACATEM!

LA NEU ALS NOSTRES POBLES


dimarts, 10 de juny de 2014

ENTITAT DEL VALENCIÀ SEGONS L'ACADEMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA






“D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua propia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les illes Balears i el Principal d’Andorra. Aixa mateix és la llengua històrica i propia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals. Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix “sistema llingüístic segons la terminología del primer estructuralisme represa en el dictamen del Consell Valencià de Cultura que figura com a preàmbul de la Llei de creació de l’AVL. Dins d’eixe conjunt de parlars, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic i presenta unes carácterístiques propies que l’AVL presentarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló.”
 

Dictamen de l’Academia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià

ESTANY DE PUIGCERDÀ







Estany de Puigcerdà, comarca de la Baixa Cerdanya.

LA BANDERA DELS VALENCIANS








Aquesta és la bandera dels valencians, una bandera pròpia d’antiges arrels que representa a tot el territori i ens agermana a tots els que comparteixen origens amb nosaltres, tal com cada bandera local representa a les diferents ciutats, viles i poblacions valencianes. Molts valencians no ens sentim representats tanmateix per la bandera oficial espanyola que representa a la dinastia i a la oligarquia que ocuparen per la força la nostra terra i que l'han malgovernada durant 300 anys, fragmentant la nostra identitat, oprimint al nostre poble i relegant la nostra llengua i cultura a un plànol secundari quan no l’han prohibit i perseguit descaradament. Tampoc no ens sentim representats per l'altra bandera espanyola que afegeix els colors del pendó de Castella per a recalcar la seua inequívoca espanyolitat. No podem oblidar que durant molt de temps els republicans espanyols van ser enemics de qualsevol nacionalisme al País Valencià fent servir fins i tot la violencia contra l’incipient nacionalisme de principis del segle XX. Totes dues banderes tenen una mateixa matriu i un mateix objectiu: La completa espanyolització dels nostres territoris així com aturar qualsevol possibilitat de que el nostre poble puga triar el seu propi futur.

BENIARJÓ



Beniarjó, comarca de la Safor.
 

Foto: Alicia Benavent.


dilluns, 9 de juny de 2014

MANIFEST DE SANT JORDI






"La llengua s’ha mantingut sempre com un signe d’identitat clar i distint, reflex d’una cultura i d’uns valors. La història ens ensenya que, quan s’han volgut atacar aquests valors, s’ha atacat la llengua."

Manifest Sant Jordi (2006)

MALLADA DEL LLOP






Mallada del Llop i darrere la cresta de Bèrnia, serra de la Serrella, comarques del Comtat i la Marina Baixa.

Foto: Pepino Acn.

PORT DE BANYALBUFAR







Port de Banyalbufar, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, on fan vi a la vora del mar.

Bon dia, Mallorquins!
Bon dia a tot el nostre Poble!

Foto: Guillermo Looked.

diumenge, 8 de juny de 2014

FINANÇAMENT JUST PER AL PAÍS VALENCIÀ






"Des del valencianisme hem de fer la màxima pedagogia per explicar que a banda del possible balafiament i l'evident corrupció valencians i valencianes patim un històric problema d'infrafinançament per part de l'estat. Així l'actual sistema de finançament no arriba a cobrir els serveis més bàsics com la sanitat i l'educació. I sent un territori més empobrits de l'estat, aportem sobradament a la caixa de l'estat i rebem molt menys del que ens pertoca. De la reivindicació d'un finançament just per al nostre país depen per tant el nostre benestar i el nostre futur com a poble. Expliquem-ho i exigim-ho!"

NOSALTRES TAMBÉ VOLEM TV3







PROU D'IMPOSICIONS!!!

dissabte, 7 de juny de 2014

L'ESTENDARD D'ALCOI



L'estendard d'Alcoi o Bandera Gran de Sant Jordi.

La bandera consisteix en quatre barres roges en sentit horitzontal sobre fons groc i al centre les armes reials i les primitives de la vila amb la figura de Sant Jordi i la Corona Reial timbrant tot el conjunt.

LA SERRA EN FLAMES DESDE SIMAT







La serra en flames des de Simat. La nostra solidaritat amb els veins de Barx.El nostre poble ha de prendre consciència de la necessitat de cuidar i preservar el medi ambient i els nostres boscs. Si no preservem la nostra terra no tenim futur.

VENT DE PONENT!!!







Vent de Ponent naix com un text, escrit per Lluís Cebrián Ibor, poeta valencià i signant de les normes de Castelló, que amb el títol de "Sant Jordi, mata l'aranya" va ser presentat a un concurs d'himnes que Pàtria Nova va convocar en 1915 i del que resultaria guanyador. La música, d'autor desconegut, va ser composada el 1917.

¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Llauradors, nostra terra perilla.
Agermanats, l'amor sant defensem.
Vil estrany maganxos nos humilla...
¡Valencians, per la Patria breguem!
¡Defensem la nostra casa,
geni i llengua, sang i raça!
¡Per honor i dignitat!
¡Per la santa dignitat!
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
¡Poble meu, poble meu, qui t'ha vist,
fort, gojós...i ara dèbil i trist!...
Dones flors i et tornen espines.
Treballant, treballant, t'arruïnes.
Fores l'alba llevantina;
teua fou la mar llatina;
escampà ta glòria el vent...
¡I ara esclau d'un fort ponent!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...
Rompa fort nostre clam, colliters.
Del cultiu detinguem els quefers:
El Ponent maleït tot ho arrasa,
els verds camps i la sang nos abrasa.
¡Alcem murs, alcem racers
protectors de nostra casa...
i refresque nostra llar
l'alenada de la mar!...
Vent de ponent marcix la collita.
Vent de Ponent lo cor debilita
i el nafra i el crema, gelat o ruent...
¡Vent de Ponent!...
¡Vent de Ponent!...

NI FELIP V NI FELIP VI






Ni Felip V ni Felip VI. Els valencians ja no tenim rei. Va de Bo!

divendres, 6 de juny de 2014

CONQUESTA I EXTERMINI DE XÀTIVA







"L'obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació varen resistir l'entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb què repetides vegades els vaig flanquejar el perdó, vaig emprar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a càstig de la seua obstinació, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error." (Felipe V)
El 2 de juny de 1707 es va iniciar la conquista i l'extermini de Xativa per a donar un càstig exemplar que atemorira a la resta de valencians i propiciara la seua submissió davant les forces borbòniques. Xàtiva simbolitza el intent d'extermini i eliminació del nostre poble per part de les forces borbòniques.
Els valencians no oblidem. Avui més que mai.

MONESTIR SANTA MARIA DE LA VALLDIGNA







Monestir Santa Maria de la Valldigna, a Simat de la Valldigna, comarca de la Safor.

Foto: Júlia Julieta.