dimarts, 10 de setembre de 2013

SEMPRE EN LA MEMORIA




Després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, el Regne de València va ser ocupat per les forces borbòniques. El 29 de juny Felipe V va derogar els Furs de València i les seves institucions d'autogovern iniciant una depuració dels càrrecs polítics del país justificat tot això pel delicte de rebel·lió i el “dret de conquesta”. Es va iniciar una dura repressió per part dels vencedors que va motivar que milers de valencians, solos o amb les seues famílies hagueran de deixar les seues cases i hisendes exiliant-se al Principat de Catalunya, últim baluard de defensa de les llibertats nacionals dels països que integraven l'antiga Corona catalano-aragonesa. El 16 de juny de 1713 davant la convocatòria de la Junta de Braços que havia de prendre la decisió de continuar la guerra, lliurant els representants del Regne de València una carta d'adhesió a la causa contra Felipe V i França.
“El regne de València, representat pels valencians que es troben en aquest Excel.lentissim i Fidelissim Principat seguint la justa causa de S.C.C.R.M de l'emperador i rei el nostre senyor, junts per deliberar la lastimosa situació en què es troben, han resolt per deute de la seua obligació i reconeixement expressar a V.E.F les gràcies de l'amor i afecte que han experimentat en tots els naturals des que el seu zel i fidelitat els té estranyats de la seua pàtria i que de nou queden més estretament vinculats a la demostració que V.E.F ha executat unir els interessos d'aquell regne amb els de aquest Fidelíssim i Excelentissim Principat…”
“la nació valenciana ha resolt assegurar a V.E.F que han deliberat sacrificar-es, per les mateixes raons, amb V.E.F i que estan prests a concórrer en tot allò que V.E.F considere poder contribuir a aquest just i honrós fi, considerant-se com a nadius d’aquest Excel.lentissim i Fidelíssim Principat…”
D'aquesta manera, milers de valencians de tots els estaments socials van participar valerosament en la defensa de Barcelona agrupats en els Regiments de Sant Vicent Ferrer i  dels Desamparats, però també en diferents companyies d'estudiants i artesans formant part de les hosts de catalans, mallorquins i aragonesos, últims combatents de la Llibertat. Entre ells va destacar el general Joan Baptista Basset, natural d'Alboraia, qui com a comandant en cap de l'artilleria del Exercit de Catalunya va resistir fins al final i com tantes altres va ser torturat i empresonat.
Molts valencians van morir en la defensa de Barcelona i es troben enterrats en el Fossar de les Moreres. Les autoritats valencianes i el seu president, en afirmar que els valencians no tenim gens que commemorar eixe dia,  i en prohibir qualsevol acte de record i reivindicació nacional l'11 de setembre al territori que governa, demostra una vergonyós desconeixement  de la història dels valencians i una actitud dictatorial, condemnant a l'oblit a molts dels nostres herois anònims que van lluitar i van morir en defensa de les nostres llibertats nacionals.
Barcelona com Almansa simbolitzen la pèrdua d'autogovern i llibertat, l'enfosquiment dels nostres orígens, el segrest de la nostra identitat i història i al mateix temps expressen la voluntat de recuperació de nostra més antiga identitat i raó de ser.
I com diu Al Tall en el seu romanç del cec, “si voleu seguir, en els llibres està tot escrit”.
Sempre en la memoria!