diumenge, 1 de juliol de 2012

VALÈNCIA ES CREMA: POCA PREVENCIÓ I MOLTES PARAULES




El divendres València va clarejar amb pluja de cendres. El Diumenge va clarejar amb una olor a cremat que reflectia el que estava passant en la província de València aproximant-se a Castelló.

València es crema. El nostre petit pulmó, ferit des de fa anys, s'està extingint a causa de negligències pertot arreu. L'incendi que estem vivint en aquests dramàtics dies està afectant a poblacions així com el nostre camp i els nostres boscos, patrimoni de tots els valencians. Existeix un perill, que envaïsca els parcs naturals de les serres Calderona i Espadá. Dos dels principals pulmons verds de la nostra terra. La Serra Calderona també esta plena de pobles com Serra, zona de descans de molta gent de la nostra terra sobretot els pobles de l'Horta on anàvem a passar les pasqües, a arreplegar aigua de les fonts o a pujar amb la bicicleta pels seus camins plens de vegetació i aire pur. La Serra Espadá és un altre centre neuràlgic al com pertany probablement l'únic bosc autòcton que queda en tota la nostra terra de sureres, alzines i roures d'una antiguitat mil·lenària. El foc ja ha arribat a les rodalies de la Cova Santa on anaven els nostres avantpassats de molts pobles valencians en peregrinació amb els seus carros en viatges d'uns dies fa algunes dècades. Afectat ha sigut el poble des d'on ix un dels millors vins dolços de la terra: Torís, entre moltes altres poblacions germanes.
El nostre pulmó es crema. Fan venir ganes de plorar de ràbia davant les imatges que apareixen en els mitjans de comunicació així com de les fotos que podem veure. Qui té la responsabilitat d'aquesta massacre? En primer lloc podem celebrar, no sense indignació, que aquests incendis semblen no haver sigut provocats com molts uns altres. Han sigut originats per negligències d'uns operaris d'energies renovables que estaven treballant en una casa de camp entre uns altres. La qüestió que s'hauria de resoldre en aquesta situació, és si aquests operaris estaven preparats per a treballar en aquestes condicions mediambientals amb bufadors i altres elements varis. Si l'empresa encarregada de la instal·lació va facilitar als seus operaris els elements bàsics per a evitar una tragèdia d'aquesta magnitud. Si el camp i el bosc valencià està preparat per a no ser incendiat després d'un contenciós d'aquesta magnitud. Si la Generalitat de València està preparada per a enfrontar-se a un problema d'aquestes dimensions. Si el treball de reforestació està ben planificat.

Tantes preguntes per a un drama tan gran. Primer cal assenyalar que les retallades en matèria laboral podrien haver ocasionat aquest drama. NO s'han d'enviar operaris a aquestes zones sense estudiar les possibles fallades i remeiar-los. Així com s'han d'enviar operaris responsables i preparats per a aquests treballs de risc mediambiental, i amb açò no estem posant en dubte la capacitat de l'empresa i dels operaris la labor dels quals desconeixem.
 
En segon lloc recalcar que el bosc i la muntanya valenciana no està preparat per a un incendi. Per què? Molt senzill. Des de fa algunes dècades no es permet la realització de paelles a l'aire lliure com antany o la capacitat d'acampada lliure com vam fer molts joves de fa algunes dècades en festivitats com a setmana santa. La dictadura del políticament correcte no permet criticar certs temes en l'actualitat com aquests. Aquells menys privilegiats que no disposaven d'una caseta per a poder passar el diumenge aprofitaven el camp per a anar de paella, sota alguna garrofera, múltiples fa poques dècades per la zona, es podia "plantar" les taules on s'acudia en carros tirat de cavalls a mitjan segle passat i amb cotxe a la fi del mateix, amb la finalitat de cuinar la típica paella del diumenge en companyia de familiars o amics. Així es divertia la joventut del passat, sense necessitat d'acudir a centres comercials varis a menjar en franquícies com el McDonalds, on els seus fills gaudien d'un dia de camp en companyia de la família i en contacte directe amb la naturalesa. Pocs incendis es van originar a causa
d'aquests "actes delictius" en l'actualitat.

De la mateixa forma, sobretot a la primavera en les festivitats de Pasqua, molts valencians anaven al camp a passar les festivitats cercant llocs on acampar lliurement per tota la geografia de la nostra terra valenciana. A les nits es feien fogueres on tots els acampats es reunien i sempre hi havia algun que sabia tocar una guitarra cantant durant la nit en harmonia amb aquella gent que coneixies d'altres poblacions valencianes. I pocs incendis es van originar per aquestes accions delictives en l'actualitat. Més aviat al contrari, es tenia molta cura en què no passara una desgràcia ecològica les principals víctimes de la qual serien aquells que gaudien de l'acampada o la paella del diumenge, i al mateix temps s'evitava l'aparició de mala herba, autèntic càncer de l'incendi, en utilitzar la que apareixia a plantar tendes o a encendre les fogueres controlades vàries que hi havia pertot arreu.

En açò entra la Generalitat Valenciana. En les últimes dècades ha prohibit l'acampada lliure en el camp, la qual cosa va portar als valencians a passar les seues vacances a llocs més permesos com les platges de Gandia o altres zones d'oci més... "civilitzades" amb la consegüent despesa de lloguers o discoteques sent menys naturals o socials. També es va prohibir el foc controlat del Diumenge per a fer paelles que els nostres avantpassats van gaudir durant generacions amb escàs altercat incendiari. A canvi d'açò, al final, es va modificar el costum diumenger del camp per els, cada dia més massificats, centres comercials que ajudaven al consum, a la despesa i al fet que cada dia menys gent gaudisca del Diumenge com un festiu, participant de la roda capitalista global. Amb tot açò, es va modificar l'hàbit del descans valencià més d'acord amb els "temps moderns". Fins a, tal vegada, eliminar el descans diumenger definitivament dels nostres calendaris, ajudat durant l'última dècada sens dubte per milers de persones vingudes més enllà d'Europa on per a ells el Diumenge no és el mateix que festa i, veuen natural, que es "labure" un dia com el "Dominus Dei".

Però tot açò ha evitat els incendis? No solament no ho ha evitat, sinó que ho ha dramatitzat en les últimes dècades. Des que va arribar ICONA a Espanya en la dècada dels 70 del segle passat, curiosament encara que sense assenyalar-los com a causa directa, es van intensificar els incendis en la costa mediterrània. Especialment desastrós va ser la dècada dels 80 per a València. En les retines dels valencians pot quedar aquella celebració hipòcrita de la baixada dels incendis forestals en la nostra terra pels governants de llavors, precisament d'un altre color polític però igual d'involucrats en la nostra terra, quan quedava poc per cremar. Normal que baixaren els incendis!!.
Aquesta entitat va desaparèixer en l'última dècada del segle passat.

En els últims temps on la seguretat de les muntanyes Valencianes pansa per la Generalitat, s'ha sabut que al mateix temps que s'ha invertit en circuits de Formula I i altres esdeveniments varis de gran interès popular, s'ha reduït en 5 Milions de € i Mil persones els efectius en la lluita contra incendis. Açò pot explicar la tardança a contenir un foc d'aquestes magnituds. Al mateix temps s'ha sabut que la brossa d'herba en els camps porta 10 anys sense netejar-se. Açò s'uneix al fet que el poble valencià ha sigut, a poc a poc, retirat dels camps la qual cosa unit a la falta de pasturatge de les últimes dècades, creen les condicions d'expansió d'un incendi. Si no s'inverteix a llevar herba aquesta es transforma en una espurna d'incendi davant el menor descuit o tempesta. 


Els gravíssims incendis no han sigut realitzats pel nostre govern de la Generalitat, veritat és, però també és veritat que si s'hagueren netejat les muntanyes invertint en precaució o ben hagueren permès les mítiques paelles o acampades dels valencians respectuosos amb la seua terra els quals solien netejar les males herbes "gratuïtament" en utilitzar un bosc i una muntanya a poc a poc abandonada; si no hagueren reduït la despesa a prevenir els incendis o haguera invertit en un o més hidroavions en una terra entre el mar i la muntanya que ajudaria moltíssim en el treball d'extinció d'incendis; si no haguera reduït els efectius contra-incendis o, és més, haguera format a quadrilles de voluntaris valencians que es prengueren mà d'ells en situacions com aquestes ja que segurament molts valencians s'oferirien voluntaris en aquests moments per a lluitar contra el foc devorador que està consumint la nostra terra... o tantes altres mesures, possiblement no s'hauria allargat aquest drama fins as sap quan.

Tot açò se sumisca a la falta d'informació oficial, on en les seues notícies de Canal 9 únicament es nomena com un mantra al vent com a causa principal que no estiga encara extingit o la dissonància en les dades reals entre les 20 Mil hectàrees oficials i les més de 50 Mil oficioses que es coneixen.

Per tot açò, el govern de la Generalitat és responsable directe en la falta de control sobre uns incendis que devasten València i poden aconseguir Castelló en les pròximes hores, a més del vent, amb la qual cosa el conseller de Governació, Serafín Castellanos, i uns altres més deurien dimitir de vergonya. Però en una Espanya en el qual l'únic que sap dimitir té alzheimer no sembla probable que es prenguen mesurades d'aquest tipus.

I... Després què? S'hauria de reforestar. Però, Qui reforesta i com? Segur que se li donarà abans a uns aturats gratuïtament per a castigar-los encara més, abans de prendre mà d'uns presos que viuen com a reis perquè és políticament incorrecte, així com uns piròmans que passen els seus dies en les presons en lloc de passar la resta dels seus dies reforestant solament perquè són treballs forçats i no està ben vist per una societat malalta. Caldria posar el delicte d'incendiari forestal com un delicte d'assassinat múltiple perquè el drama ecològic i social que comporta és brutal, però no per a estar en la presó, sinó per a passar la resta dels seus dies reforestant tot allò que s'ha destruït en hores.

La nostra terra està cremant-se, però en els mitjans de comunicació del sistema sembla que solament importe la final de l'Eurocopa... i el vent de ponent.