divendres, 24 de febrer de 2012

PRIMAVERA VALENCIANA?



Que el govern del PP està resultant nefast per a València és una cosa en el que estem totalment d'acord. Que les polítiques del PP a nivell nacional van a aguditzar la terrible situació econòmica dels valencians tampoc ho neguem. Però, en qualsevol cas, no oblidem la desastrosa política dels governs, autonòmics i nacionals, del PSOE, part igual de responsable i complementària a la del PP en la crisi que afecta hui al nostre poble. Per això, com a valencians, ens avergonyem del redit polític que hui pretén aconseguir l'esquerra valenciana en particular, i espanyola en general, dels incidents que alguns han batejat de manera pomposa i ridícula, com a “primavera valenciana”.
La denominació, ens arriba imposada pels mateixos que ja van batejar així les suposades revoltes àrabs,  “revoltes” que no van ser una altra cosa que un derrocament il·legítim amb ajuda de les forces militars de l'OTAN i de la CIA, d'alguns regimens polítics del nord d'Àfrica, incòmodes per a certs poders, i que en qualsevol cas va significar qualsevol cosa menys una revolta popular tal com ens van voler fer creure. La realitat ens ha deixat milers de morts, repressions vergonyoses, nous regimens islamistes, més pobresa i la submissió estratègica i econòmica d'aquests països a l'òrbita d'influència mundialista per a bemefici econòmic de certes multinacionals amb influència en els estats francés i britànic. Això fa que d'entrada, ens repugne la denominació que se li han donat a aquestes jornades de  protesta estudiantil, i al mateix temps ens fa sospitar alguna cosa que venim pensant des del principi de les mateixes. Que s'està enganyant als nostres estudiants i a l'opinió pública general per utilitzar-los en benefici dels mateixos poders als quals creuen combatre i al mateix temps desviar l'atenció del problema essencial.
El que va començar com una reivindicació justa i legítima per part d'un professorat que reclamava una educació pública de qualitat enfront de les vergonyoses retallades que imposen els governs neoliberals sotmesos a la finança internacional com a conseqüència d'unes polítiques irresponsables i suïcides, ha acabat per desviar l'atenció del problema de fons i s'ha convertit en una excusa per aixecar una mascarada de protesta per violència policial amb l'objectiu d'atacar a un partit polític al que els majors interessats a maximitzar aquests fets no van poder vèncer en les urnes.
I encara que això no justifica cap tipus de violéncia contra aquells que hi hajen defensat el seu dret a manifestar-se de forma legitima, açí és on radica l'error. La protesta, que hauria d'estar dirigida contra la classe política en el seu conjunt, responsable de la situació de crisi, i contra els poders internacionalistes als quals aquesta s'ha sotmés, s'ha convertit en una lluita que actua solament contra un dels vectors de la mateixa. Això és així, perquè precisament l'altre responsable, hui fora dels governs, necessita d'aquestes protestes per poder presentar-se davant l'opinió pública com a alternativa de govern, quan tots sabem que és igual de responsable i que els seus recents polítiques i actuacions així ho confirmen.
La violència policial és solament una part d'una violència generalitzada que a nivell econòmic, social, laboral, polític i cultural s'està exercint contra el nostre poble. I d'aquesta violència tots som víctimes: estudiants, treballadors, autònoms, xicotets empresaris, funcionaris, i també els policies, que no deixen de ser instruments al servei dels governs de torn.
Al final, la violència d'un minoritari grup de provocadors antisistema d'extrema esquerra ha provocat com a resposta la violència de les forces policials i el que hauria d'haver segut una reivindicació positiva s'ha quedat en una instrumentalització política que solament beneficia als polítics que estan hui en l'oposició i de  les que les seues polítiques, d'estar en el poder, no serien molt diferents, i a un sistema que observa satisfet com s'ignora el problema de fons de tota aquesta situació i que no és un altre que la pèrdua de sobirania i la submissió de les institucions, els mitjans de comunicació i els governs a la finança internacional.
I mentre, València s'enfronta a una nova recessió econòmica, a les xifres més alarmants de desocupació de la seua història agreujades per una immigració imposada que no necessitem, als impagaments per part d'unes institucions que solament responen a la banca, als petits proveïdors, a la ruïna de la nostra agricultura i xicotet comerç, a incessants casos de corrupció i saqueig que afecten a les més altes esferes institucionals, i amb un escandalós deute generat per l'especulació, la usura, la irresponsabilitat i el malbaratament de la casta política que haurem de pagar tots els valencians amb importants sacrificis mitjançant els quals volen situar-nos en el marge de la pobresa i esclavitud.
Pretendre fer responsable d'això solament a una part de la classe política parasitaria és un greu error i un parany en la qual no hem de caure i que solament beneficia a les aspiracions electoralistes dels quals fan de la postura anti-PP la seua única argumentació política i justificació de existir davant la falta d'idees i la incapacitat de fer front a la submissió de la nostra sobirania i al saqueig generalitzat.
La joventut valenciana ha de eixir al carrer, però mai oblidar que l'important no és solament la violència policial, que aquesta solament és una conseqüència de la veritable situació i que la denúncia ha de ser contra el sistema que l'ha fet possible, un sistema del que no solament és responsable el PP. Però a més de eixir al carrer, la joventut valenciana ha de treballar dia a dia per denunciar en tots els àmbits, el segrest de la nostra sobirania, del nostre llegat i dels nostres drets. Ha de preparar-se, estudiar i treballar per fer efectiu un contrapoder a aquesta situació i als responsables de que aquesta existeixa. L'enemic no és l'Estat perquè l'Estat ja no existeix. Treballem per construir aquest Estat i formem tots part d'ell, perquè tots hauríem de ser part d'un Estat que no s'agenolleix davant les vergonyoses i il·legítimes pretensions dels poders financers de la usura. Donem pas a noves forces polítiques lliures de les entitats privades i interessades unicament a fer política per a la comunitat popular. Engeguem altres mesures, perquè solament creant i creixent serà possible superar aquesta situació de crisi en la qual ens han enfangat.
Primavera valenciana?, en absolut, molt ens temem que aquest hivern serà encara dur i llarg, així que abriguem-nos bé i encenguem el foc de l'esperança.

NOVA RECESIÓ A VALÈNCIA



"L'Institut Flores de Lema, de la Universitat Carlos III de Madrid, preveu pera la riquesa local un creixement negatiu del 0,6 % fins a març, un 0,1 % superior a la mitjana espanyola. L'estimació negativa coincideix amb la llançada fa una setmanes pel serveis d'estudis del BBVA, que apunta a una pèrdua del PIB valencià del 2,2 % per al conjunt de l'any." segons informa Levante-EMV.
"La caiguda sense fre de la construcció segueix tirant a la baixa les previsions per al conjunt del país i especialment en autonomies amb major dependència de la construcció, com la valenciana. Però a això es va a sumar ara les baixes expectatives d'inversió en els serveis d'Administració pública, sanitat i educació.
Els efectes de la recessió sobre el benestar ciutadà seran encara majors que el que reflecteixen les xifres macroeconòmiques. L'Institut Flores de Lema assenyala la debilitat de la demanda interna i les baixes expectatives de consum privat i públic com a factors que expliquen la recaiguda. Això provocarà un descens de les importacions que permet revisar a l'alça la contribució de la demanda externa al PIB. Aquest efecte estadístic amaga un major impacte sobre el benestar ciutadà, s'afirma des de la Carlos III."

Levante-EMV

diumenge, 19 de febrer de 2012

CASTELLÓ PER LA RECIPROCITAT



"La reivindicació de la reobertura de les emissions de TV3 a terres valencianes és ben viva. Ho demostraren ahir els milers de participants (15.000, segons els organitzadors) en la manifestació commemorativa de l'aniversari del cessament de les emissions, convocada per la plataforma Sense Senyal i Acció Cultural del País Valencià (ACPV)." segons informa El Punt/Avui.
"Els assistents a la marxa van justificar la seua demanda en la llibertat d'informació i expressió, i en la necessitat d'un espai de comunicació conjunt" demanant la tornada de TV3 a València. " En aquest sentit, van reclamar la reciprocitat d'emissions entre les televisions públiques catalana i valenciana, i també de la balear, a través de la tramitació al Congrés de la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense fronteres, convertida ja en projecte de llei."
"Com a solució més immediata van apel·lar directament al president de la Generalitat, Alberto Fabra, perquè s'implique en la resolució del conflicte. “Podria donar llicència d'emissions a TV3, com ja ha fet el govern valencià amb tantes altres cadenes de televisió, i podria també signar un conveni de reciprocitat amb el govern català”, va reclamar Violeta Tena, portaveu de Sense Senyal." segons informacions de El Punt.
Veure TV3 a València juntament a Canal9 és un dret cultural, social i cultural. No té cap sentit que puguem veure i sentir cadenes àrabs i sudamericanes i no tinguem dret a veure les del nostre àmbit cultural i identitari.

CASTELLÓ BARALLA CONTRA EL MARROC PER LES CLEMENTINES



El sector citrícola de Castelló s'enfronta a perdre la comercialització de 45.000 tones de clementines en la Unió Europea, a partir de l'entrada en vigor al maig de l'acord que liberalitza encara més l'entrada de productes hortofrutícoles del Marroc. Un tractat, d'aplicació progressiva, i per un període de deu anys, revisable als cinc --segons van apuntar fonts del Parlament Europeu a Espanya--.

L'augment del contingent en l'entrada a clementines afecta de ple a aquesta varietat, que suposa el 80% dels cítrics que es distribueixen des de la nostra província.

RÚSSIA I CANADÀ // El president de l'Associació Professional d'Exportació de Fruits de Castelló (Asociex), Jorge García, va alertar que el Marroc ja està consolidant la seva distribució de cítrics, sobretot a Rússia i Canadà, i els seus propers objectius podrien situar-se a “Holanda, França i Anglaterra”, encara que tenen via lliure en tots els països de la Unió Europea (UE). I va agregar que el nou protocol “no és bo per a nosaltres, perquè, en definitiva, permet l'entrada de fruita amb menys aranzels a un país que no és membre de la UE. Si Europa fos deficitària tindria raó de ser, però ocorre a l'inrevés, en molts països de la pròpia Unió Europea hi ha un excés de producció agrícola; per això em sembla una barbaritat”.

El secretari tècnic de Fepac-Asaja a Castelló, Domingo Nácher, va recordar que “Espanya exporta ara 3,5 milions de tones de cítrics i de Castelló sortirien unes 650.000 tones per exportar, la majoria, clementina, 550.000; i unes 100.000, de taronja”. Amb tan important quota d'exportació cobren major pes les estratègies a seguir en aquests mesos, inclòs l'impuls del lobby citrícola, per no deixar caure al sector enfront de la competència marroquina.

Sobre aquest tema, el president de la *intersectorial *Intercitrus, Felipe Juan, va incidir que “en cítrics el mercat ho hem de guanyar per proximitat, seguretat alimentària i qualitat. Un enviament des d'Espanya, en 24 hores, està disponible a Europa”.

El secretari de la Unió de Llauradors a Castelló, Vicent Goterris, va ressaltar que altres sectors com el taulell han aconseguit, després de batallar, “protegir-se de l'entrada de taulell xinès en aconseguir pujar un 70% els aranzels”.

Actualment, gairebé una quarta part de les taronges que Espanya ven fora de les seues fronteres procedeix de la província de Castelló. Les xifres de l'Institut espanyol de comerç exterior (Icex) reflecteixen que un 25% de les vendes de cítrics nacionals fora del territori estatal procedia del nostre territori, amb una facturació per la venda a l'exterior que rondaria els 800 milions d'euros.

Font: Mediterraneo de Castelló (Noelia Martínez 19/01/2012)

divendres, 17 de febrer de 2012

ELS BUROCRATES DE LA UE TRAICIONEN LA NOSTRA AGRICULTURA



Cristóbal Aguado, responsable de l'Associació valenciana d'agricultors, ASAJA, ha criticat el nou acord agrícola amb el Marroc que permetrà una major entrada al mercat comunitari de productes d'aquest país, perquè a l'horticultura li va a costar “mes de 2.200 milions d'euros”. “Solament a València, 15 mil agricultors es van a a l'atur i 16 mil hectàrees es van a quedar sense conrear”.

Consideren que Rabat no respecta les regles de preus i que aquest acord “no es va a complir” per part del Marroc, igual que “no s'ha complert cap fins ara”. “el Marroc ha enganyat, i l'agència de fraus així ho diu. A més mai se li ha aplicat cap sanció quan ha incomplit”.

Per als agricultors, “és una punyalada drapaire, motiu d'alta traïció als agricultors espanyols per part del Parlament Europeu”. I és que, explica, “els interessos d'Europa central i nord, els beneficien. Europa ven molt mes al Marroc que li comprem, molts electrodomèstics, cereal i molta llet, mentre que el Marroc només ven fruites i hortalisses”, la qual cosa clarament afecta a uns europeus del sud que tenen “poca importància”.

Assegura Aguado que avui, els agricultors de fruites i hortalisses espanyols són “menys europeus que ahir”. “Ens condemnen a l'atur i a la ruïna. Algú no ha estat solidari”, denúncia.

Confirma que recorreran davant el Tribunal de Justícia de la UE, encara que reconeix que “serà difícil” que es paralitzi l'engegada de l'acord “perquè hi ha un component molt polític en aquest acord”. Recorda “l'estabilitat de nord d'Àfrica i la voluntat d'ajudar al Marroc”. En qualsevol cas, ha assegurat, s'esgotaran tots els recursos per defensar els seus interessos.

“La UE no va a prendre cap mesura perquè el Marroc té molt bons padrins a Europa i no estan a favor dels interessos agraris dels espanyols”, ha conclòs.

Font: AD

Una vegada més, els burocrataes de la UE, venuts a la alta finança antieuropea internacionalista, traicionen els interessos dels europeus en benefici d'aquells als que ens obliguen a acollir i que hui per hui controlen les agencies de feina dels jornalers que treballen a la collita de taronjes a l'horta nord. 

VALENCIÀ: DENUNCIA ALS EMPRESARIS QUE CONTRACTEN IMMIGRANTS I MARGINEN ALS TREBALLADOR AUTÒCTONS!
VALENCIÀ: CONSUMEIX  PRODUCTES DE LA NOSTRA TERRA!

dilluns, 13 de febrer de 2012

UN ATURAT ES CREMA Al BONZE A RIBA-ROJA DE TÚRIA




No ha sigut a Corea, ni tan sols a Tunísia. Ha sigut a Riba-roja de Túria. En la nostra terra. Un home desesperat, que es va quedar sense treball menys de 24 hores abans del succés, es va cremar al bonze. Felix, un agricultor de 56 anys va perdre el seu treball en una masia el dia anterior. Sense poder encaixar l'acomiadament i les conseqüències econòmiques que tindria per a la seua família, va decidir realitzar la pitjor eixida que podria tenir. Per què?.Perquè si li preocupava el futur de la seua família, ara sense ell serà pitjor. Però si, damunt, volia cridar l'atenció d'alguna manera cremant-se viu, deuria haver tingut en compte que açò ni és Coreja, ni Tunísia sinó Espanya. I en aquest país aquests esdeveniments passen desapercebuts... llevat que ho facen en ple partit a Mestalla o enfront de les càmeres.


Malament anem si a València comencen a cremar-se vius els aturats autòctons. La resposta a successos com aquests és la nova reforma laboral que prioritza l'acomiadament i la baixada de salaris.

font: El Mundo