dimarts, 29 de novembre de 2011

LA MUIXERANGA PATRIMONI DE LA NOSTRA IDENTITAT I DE LA HUMANITAT



La festa en honor a la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí va ser declarada en la matinada d'ahir patrimoni cultural immaterial de la humanitat en una conferència de la Unesco celebrada a Bali. La celebració, institucionalitzada des de 1712, inclou el ball de la muixeranga, que acaba amb la construcció de torres humanes, similars als castells catalans. De fet, la muixeranga d'Algemesí és l'antecedent dels castells, coneguts antigament com a ball de valencians.
La declaració arriba tot just després d'un any que els castells aconseguissin la mateixa distinció de la Unesco, en la conferència de Nairobi.
,

La festa valenciana combina música, teatre, danses i una rica indumentària tradicional en dos dies intensos: el 7 i el 8 de setembre. La celebració s'estructura en tres processons que van precedides de diversos balls. Un d'aquests és la mateixa muixeranga, però també hi ha els bastonets, la carxofa, els arquets, les pastoretes, les llauradores i els tornejants, en la majoria de casos executats amb el so de la dolçaina i el tabal.
En declaracions a l'agència ACN, l'alcalde d'Algemesí, Vicent Ramon García, va agrair als castellers la tasca de fa un any a la Unesco. “Ells ja van passar a formar part del patrimoni de la humanitat i van considerar que també era un reconeixement al poble valencià, admetent-ne l'origen. Això ha ajudat a aquesta declaració”, va afirmar García. La festa es representarà de manera extraordinària el 8 de desembre.

Font: El Punt/Avui

EL CAS EMARSA: AGRANEM LA CORRUPCIÓ A LA NOSTRA TERRA

  

 

Sota les  sigles de Emarsa (Entitat Metropolitana d'Aigües Residuals Societat Anònima) s'amaga la història d'un colossal saqueig de diners públics. Emarsa, empresa instrumental creada per l'Ajuntament de València i altres 17 municipis propers, es dedicava a depurar el cabal de les clavegueres abans d'alliberar-ho al mar, destinar-ho al reg o a alimentar el parc natural de L’Albufera. Gestionava la planta de Pinedo, la major de la Comunitat Valenciana i una de les més grans d'Espanya. I es finançava amb el cànon de sanejament que els veïns de València i la seua àrea metropolitana paguen amb la factura de l'aigua.

Al juliol de 2010, el PP, que controlava la societat des dels anys noranta, va decidir liquidar-la en trobar-se en situació de fallida. La dissolució va revelar l'existència d'un forat de 17 milions d'euros. La investigació judicial, que abasta el període de 2004 a 2010 i compte ja amb 16 imputats per malversació, estafa continuada i delictes societaris, ha destapat que els gestors de Emarsa van pagar quantitats milionàries per serveis i subministraments inexistents. El frau total podria superar els 30 milions. 

 1. Despeses a costa de la societat pública. Els directius van carregar a Emarsa desenes de milers d'euros per la compra de joies, bosses de Loewe, bolígrafs Montblanc, accessoris d'automòbil, dècims de loteria (mil euros a l'any), ipods, roba, cistells de bebè, circuits de spa, lloguer vehicles de luxe...

2. Viatges pagats. Dirigents de la societat van viatjar a París, Nova York, Johannesburg, Marrakech, Estocolm, Andorra... En diversos casos, els directius es desplaçaven amb les seues famílies i Emarsa també pagava els hotels.

3. Menjars. Els directius van carregar 300.000 euros en menjars a Emarsa entre 2005 i 2010. Només en 2009, ja en plena crisi, les factures per menjars en marisqueríes i restaurants d'alt nivell van ascendir a 92.443 euros.

4. Llots (tones). Les empreses de tractament i transport de llots van facturar més tones de les quals generava la planta. Per aquest concepte, Emarsa va pagar més de 20 milions d'euros entre 2004 i 2010.

5. Camions ultrarrápids. Els camions de transport de llot anaven i tornaven a la planta en temps impossibles. Suposadament un camió eixia de la planta de València, arribava a Requena (a 68 quilòmetres), descarregava, tornava a la planta, carregava i tornava a estar llest per a partir en menys de 15 minuts.

6. Obres. Emarsa va pagar 4,2 milions d'euros a dues empreses que administrava la mateixa persona, tenia la seu en la seua casa i amb prou faenes tenia treballadors. Les empreses van facturar, per exemple, per reparacions en maquinària que no existia o per pintar façanes d'edificis que, per les seues característiques, no es podien pintar.

7. Partides informàtiques. Emarsa va comprar en menys d'un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan solament tenia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, germà de l'empresària que feia les obres i reparacions, que va facturar 4,5 milions mitjançant dues empreses, actuava alhora com a cap d'informàtica de Emarsa. En alguns casos signava en representació de la societat com a rebut i conforme els subministraments que ell mateix venia.

8. Violació de les normes de contractació. La major part dels contractes investigats incomplien els principis de publicitat i concurrència. El cas més sagnant és el del proveïdor informàtic que va admetre al jutge que una de les seues dues empreses va facturar 1,8 milions a Emarsa sense contracte, “amb un acord verbal”.

9. Oïdes sordes als auditors. Les auditories de la signatura Mazars van advertir sis anys seguits (2004-2010) sobre les irregularitats en les formes de contractació. El president de Emarsa, Enrique Crespo, va fer cas omís i va afirmar davant el consell que no detectaven problemes importants. Crespo també va rebutjar la proposta que per a acordar contractes i disposició de fons fera mancada almenys la intervenció de dos responsables amb signatura mancomunada.

10. Empleats que solament anaven a cobrar. El exgerent Esteban Cuesta ha admès al jutge que va contractar per indicació de Crespo a quatre persones que solament anaven per la planta a cobrar. Un (Luis Botella) és el regidor d'Urbanisme del PP de Montcada; una altra (Marisol Giner) era la exportaveu del PP de Benetússer.

11. La Generalitat va injectar el triple de fons. Durant el període investigat (2004-2010), el Govern valencià quasi va triplicar els fons destinats a Emarsa (de 6,4 milions d'euros en 2004 a 18,4 milions en 2009), mentre la quantitat d'aigua depurada només augmentava un 6,5%.

12. Ingressos en metàl·lic. El gerent Esteban Cuesta va ingressar en els seus comptes 251.000 euros en efectiu entre 2005 i 2009. (Font: El Pais)

 

Les factures presentades per alguns directius mostren preus molt superiors a les tarifes reals

Viajes Benimàmet va facturar a l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals de València SA (Emarsa) –els directius de la qual estan sent investigats pel titular del jutjat d'Instrucció número 15 de València– diferents nits en hotels en els quals no es va arribar a allotjar ningú. En algun cas hi havia reserva, però després no va acudir-hi ningú.
Així consta en la documentació recollida en l'última interlocutòria dictada pel magistrat instructor de la causa, Vicente Ríos, en el qual acorda imputar l'administradora única de Management de Azafatas y Servicios SL (Grupo MAS) i Vicente Tomás Benlloch, administrador de Viajes Benimàmet SL. Ambdues empreses van treballar i van emetre factures per a Emarsa.
En concret, Viajes Benimàmet va facturar a Emarsa entre 2004 i 2010 un total de 329.270,03 euros. Del total, l'agència va facturar al voltant de 60.000 euros per un servei que en cap cas va ser prestat, i el concepte del qual era entrades per al gran premi de la Fórmula 1 i per al València Open 500. En realitat, segons consta en la documentació aportada, allò gastat en aquestes entrades ascendia a uns 7.200 euros.
A més, després d'haver-se remés oficis a diferents hotels per a verificar i ampliar la informació facilitada per l'administrador de l'agència de viatges i a la vista d'algunes de les contestacions remeses, s'observa que part de les facturacions d'aquesta entitat reflecteixen un preu molt superior al preu real del servei.
Un exemple és l'allotjament de l'exdirector financer de Emarsa, Enrique Arnal, al costat de la ja també imputada, Eva María Marsal, en un hotel d'Eivissa al desembre de 2008, la factura del qual es va emetre per un import de 1.047,16 euros. No obstant això, aquest centre va aportar la factura de cost del servei per 58,64 euros i una segona factura emesa al Grup MAS per 50,40 euros en concepte d'extres.
Així mateix, les factures emeses per Viajes Benimàmet el 21 d'octubre de 2009 reflecteixen despeses per un allotjament del exgerent, Esteban Cuesta, en un hotel de Benicàssim les nits del 12 al 12 d'octubre, per uns imports de 144,50 i 428 euros, respectivament. No obstant això, aquest centre ha indicat al jutge que existeixen dues factures: la primera, per l'import de l'allotjament, que ascendeix a 140,08 euros; i la segona, a 84,50 euros, en concepte d'extres.
A més, el magistrat recull en la interlocutòria que alguns dels hotels als quals se'ls ha demanat dades sobre facturació han contestat que les persones sobre les quals se sol·licitava informació no s'havien allotjat en aquest establiment en les dates referides per l'agència Viajes Benimàmet, tot i que existien serveis facturats i pagats a aquest proveïdor de Emarsa.
Respecta a això, una de les factures reflecteix despeses per desplaçament i allotjament en un hotel de Segòvia des del 23 al 26 de maig per import de 430 euros. Enfront d'això, l'hotel ha informat que Enrique Arnal va fer una reserva d'una habitació però aquesta va ser anul·lada amb antelació al dia 23, per la qual cosa Arnal no es va arribar a allotjar en l'hotel.
Eva María Marsal, en representació del Grup MAS, va signar un contracte amb Emarsa para realitzar el disseny de l'estratègia de comunicació i imatge de l'entitat en els esdeveniments estatals i internacionals. Aquest grup va presentar una oferta per 29.400 euros i, no obstant això, va facturar 117.926,76 euros en els exercicis 2008 i 2009.
Informa: Europa Press

dimecres, 23 de novembre de 2011

LA NOSTRA CUINA: CONFITS D'AMETLA DE CASINOS

Recepta de confits ametla

Ingredients principals

1/2 kg de sucre mòlta
1/2 kg d'ametles
100 cm3 d'aigua
1 cucharadita de canyella

Passos per a elaborar els confits:

1. Calfa una casserola a foc lent amb l'aigua dins.

2. Una vegada estiga calenta, dissol el sucre en l'aigua. Has de moure constantment.

3. Ara agrega la canyella i regira.

4. Puja el foc i bull el xarop fins que, quan caiga de la cullera, forme gotes gruixudes.

5. Afig ara les ametles i regira-les fins que queden molt bé cobertes.

6. Després, posa les ametles en un tamís i sacseja-les suaument fins que el sucre sobrant es desprenga.

7. Utilitza aqueix sucre sobrant per a dissoldre-ho novament, agregant una altra vegada les ametles, fins que queden ben cobertes.

8. Deixa refredar i assecar.

Fira del Dolç de Casinos. El darrer cap de setmana de novembre, els Mestres Artesans presentaran les seves famoses creacions: rollets d'anís, pa de Sant Blai, galetes de cacau, crestes, coques d'oli i sal, i per descomptat els torrons i confits artesans que s'elaboren a la manera antiga, utilitzant ingredients totalment mediterranis, naturals i de primera qualitat.   http://www.casinos.es/fira

dimecres, 9 de novembre de 2011

CAMP DE MORVERDRE: CONTRACTEN A IMMIGRANTS I NO A AUTÒCTONS A LA CAMPANYA CITRICOLA PER QUE SÓN MÉS BARATS



"La Inspecció de Treball està alçant actes d'infracció a empreses i signatures de treball temporal (ETT) del Camp de Morvedre per «frau i abusos en la contractació» de personal per a la campanya citrícola, segons ha confirmat a Levante-EMV la responsable de la Federació Agroalimentària de CC OO en la comarca, Empar Aguilar".
Aquesta situació està provocant discriminacions dins de les colles de recol·lectors que ja han acabat en diverses baralles , on autòctons s'enfronten a immigrants ja que, segons CC OO, a aquests últims se'ls donen facilitats per a treballar més per menys diners.

"El problema, al seu judici, s'inicia en les contractacions «en acudir a algunes ETT» i contractar treballadors com a esporàdics quan l'ocupació és per un període determinant amb principi i fi. «D'aquesta manera abarateixen el cost fins a un 40%» respecte a la contractació d'un fix discontinu com s'arreplega en el conveni de la recol·lecció de cítrics".

"D'una banda, aquest tipus de contractes es realitzen al col·lectiu més feble que és l'immigrant, fins i tot «hi ha ETT que només volen contractar-los a ells». A aquesta situació se li suma el pagament d'una quantitat al mes en concepte de transport o trasllat al camp que ronda els 20 euros.

A més, «els salaris estan per sota de conveni i els immigrants cobren la meitat que un espanyol o que un fix discontinu», desvetlava Aguilar , sent d'1.20 a 1.40 euros el calaix per als estrangers i de 2 a 2.2o per als vilatans."

"Aquest és sens dubte un dels punts claus en els conflictes que es creen entre els treballadors ja que, segons CC OO, a l'empresari li interessa més que recol·lecte un estranger, ja que li paga menys, que a un espanyol, la qual cosa li permet obtenir més benefici. «Com els ix més rendible , els posen facilitats en el treball com deixar-los els calaixos al seu abast, perquè no s'entretinguen a anar a per ells; així, recol·lecten més ràpid i més taronges que els que han de perdre el temps a anar a cercar-los i que en moltes ocasions no troben o no queden perquè estan en mans dels estrangers; alguna cosa que, lamentablement, ja ha provocat diverses baralles entre ells», denunciava la responsable de la Federació Agroalimentària."

"La conjuntura es complica amb l'existència de colles sense permís de treball. Segons el sindicat, encara que la contractació il·legal està més controlada, segueixen existint grups de recol·lectors sense papers."

Font: Levante-EMV



Denunciem els fraus anti-valencians!
Treball segur, legal i en condicions primer per als treballadors valencians!

divendres, 4 de novembre de 2011

LA NOSTRA CUINA: COQUES FARCIDES



COQUES FARCIDES

Les nombroses classes de coques que engrosseixen el receptari reboster a València reben diversos noms, com a fines, cristinas, de nous, etcètera; són dolços i s'ofereixen al consumidor en forma arredonida i aplanada. També les coques farcides són parteix integrant d'aquesta especialitat, que similars a les truites de la cuina mexicana porten ix i no sucre, es dobleguen sobre si mateixes i s'emplenen amb productes variats, com  samfaina vegetals, o només amb herbes aromàtiques (coques escaldades). Mes que un plat en si mateix és un snack, que es reserva com a aliment de menjars informals; així a València, durant les corregudes de tots de la fira de juliol, aquestes cocs són berenar dels afeccionats.
Temporada de Consum: Tot l'any
Recomanada Para: Berenars o Menjars Informals.
Recepta Para: 4 Comensals
Temps de Realització: 1 hora i 30 minuts
Dificulteu: Acurada
Vi Suggerit: Negre de Criança (Monòver, El Serial, Clariano, Villena)

INGREDIENTS:

Per a la Pasta:
300 gr de Farina
1 dl d'Oli
1 dl d'Aigua
Ix
2 o 3 gr de Llevat en pols

Per al Farcit:
250 gr d'Espinacs
150 gr de Bacallà remullat i esmollat, podent substituir-se- en tot o en part- per bonic en oli, i tots dos productes complementar-se amb gambetes (diminutes gambes, que s'utilitzen senceres prèviament cuites )
200 gr de Tomàquet
2 Ous cuits
4 Dents d'All
1 dl d'Oli
Ix

ELABORACIÓ:
Els espinacs, després de llavar-les i coure-les 10 minuts en aigua amb sal, es deixen escórrer.

L'oli es tira en una paella, i se sofregeixen els alls pelats i el tomàquet *triturado. Quan el tomàquet estiga quasi fregit, s'afig per al seu ofegue el bacallà, el bonic o els *gambetes. A continuació, es retira de la paella i es barreja amb els ous cuits, picats o trossejats, s'assaona i es reserva.

La farina es posa en un recipient i se li afig el llevat,la sal, l'aigua i l'oli per a procedir al seu pastat. Quan la massa estiga solta, es deixa reposar 30 minuts.

Amb un corró de cuina s'estira la massa sobre una superfície llisa, fins a obtenir una làmina fina.

De la massa es tallen cercles de 10 o 12 centímetres de diàmetre, i en el centre es col·loca una cullerada de farcit; es doblega cadascun a la meitat sobre si mateix, es pessiga suaument amb els dits el seu contorn i s'unta la seua superfície amb ou batut.

Per a finalitzar, es calfa el forn prèviament a 200ºC, durant 10 minuts es rebaixa després a 150ºC i es col·loquen en ell les cocs perllongant la cocció durant 30 minuts.

TRUCS I CONSELLS:
Si desitja confeccionar una fórmula més primitiva i senzilla d'aquesta recepta, prepare cocs escaldades. Per a açò, escalde la farina en aigua bullint, optativament anyada una mica d'oli i realitze una massa homogènia; elabore després fines làmines arredonides i emplene-les amb herbes silvestres, prèviament netes i escaldades, per a preparar varietats com: creixens, llitsó, comarroges o roselles.

dimarts, 1 de novembre de 2011

RUTES DE TARDOR PEL PENYAL D'IFAC



La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient ha organitzat un conjunt de sis visites guiades per a aquesta tardor en el Parc Natural del Penyal d’Ifac.

L'objectiu que s'ha marcat la Conselleria amb aquesta iniciativa és donar a conèixer aquest espai protegit entre tota la població i els turistes de la zona. El Penyal D´Ifac, que es troba en el municipi de Calp, posseeix 332 metres d'altura i és un dels espais més visitats a la Comunitat, ja que compta amb un valuós patrimoni històric i una flora singular.

Les visites programades per a la tardor de 2011 començaran dimecres que ve 5 d'octubre, a la qual seguiran altres excursions els dies 19 d'octubre; 2, 16 i 30 de novembre; i 14 de desembre. Totes les rutes guiades tindran lloc entre les 10.00 i les 12.30 hores.

L'activitat, dirigida al públic adult en general, consisteix en una ruta interpretativa guiada pels tècnics del parc natural, des de les restes arqueològiques de la Vila Medieval d’Ifac fins al túnel que travessa la muntanya.

Al llarg del recorregut, els participants podran observar els valors culturals, ambientals i paisatgístics d'aquest espai protegit. A més, els tècnics de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient informaran sobre l'evolució d'aquest espai protegit des de l'antiguitat fins al present.

Un dels aspectes més interessants de la ruta és conèixer de primera mà la riquesa cultural que tanca la Vila Medieval d’Ifac, ja que està prevista una visita per l'interior de les restes arqueològiques i conèixer els descobriments de l'última campanya d'excavació, duta a terme durant els mesos de juliol i agost pel Museu Arqueològic d'Alacant.

Les places per a participar en l'activitat són limitades i la inscripció obligatòria en l'adreça de correu electrònic ifac_cma@gva.es o en el telèfon 965 837 596. L'activitat és gratuïta i no recomanada per a menors de 12 anys. Apunta't ja!

Font: Levante-EMV